Llegim amb sorpresa l’article de la senyora Pilar Gorina, regidora del PSC a Sant Cugat, publicat a Cugat Media el passat dimecres, 24 de setembre, i en el que sota el títol “Ayuso s’inspira en Sant Cugat” carrega contra Isabel Díaz Ayuso.
De passada, intenta manipular uns fets locals per treure’n rèdit polític. I no podem quedar callats.
En primer lloc, el seu menyspreu cap a la presidenta de la Comunitat de Madrid és inadmissible. Senyalar-la com a “esperpèntica” o insinuar que viu allunyada de la realitat no és fer política, és faltar el respecte. Podem discrepar ideològicament, podem tenir models diferents, però la crítica hauria de partir sempre del respecte institucional. Si a algú li fa nosa que es defensi la neutralitat dels centres educatius davant conflictes internacionals, que ho digui clar, però no insulti gratuïtament qui ha tingut la valentia de posar ordre i evitar que les escoles siguin instrumentalitzades.
De fet, tant de bo Sant Cugat s’inspirés més en Ayuso. Perquè el que necessitem no són més murals amb consignes polítiques ni exposicions convertides en pamflets, sinó institucions que garanteixin que els centres educatius siguin espais neutrals, respectuosos i oberts a tothom. Escoles lliures, plurals i centrades en el coneixement, a les que les institucions no imposin ideologia, perquè la llibertat no és dir el que vulguis a qualsevol lloc, sinó garantir que l’espai públic no sigui patrimoni de cap partit o ideologia. Com diu ella mateixa, “el preu de defensar la llibertat sempre serà més baix que el preu de recuperar-la”.
Perquè protegir les escoles de la ideologització no és censura, és sentit de responsabilitat. A Catalunya ja hem viscut massa episodis on les escoles s’han convertit en escenaris de propaganda política, amb la complicitat en molts casos del seu partit, Sra. Gorina: llaços grocs durant els mesos més àlgids del procés, pancartes penjades a les façanes, ús de nens i adolescents sense cap tipus de rubor i fins i tot comunicats unitaris presumptament en nom de tota la comunitat educativa. I quan algú s’atreveix a denunciar aquest ús abusiu i partidista de l’educació, se l’acusa d’atacar l’escola pública. La seva llibertat d’expressió és selectiva: si el missatge encaixa amb el que defensen, és un dret sagrat; si no, fan el mateix que critiquen, censurar.
I en segon lloc, l’intent de fer paral·lelismes amb Sant Cugat és un exercici de manipulació que no es pot deixar passar. Afirmar que el nostre municipi ha estat “pioner en censura” perquè es va intervenir davant un mural és, com a mínim, una tergiversació barroera. Una cosa és garantir la llibertat d’expressió i una altra de ben diferent és convertir els espais escolars en plataformes de propaganda ideològica. Les famílies volen que els seus fills aprenguin, que se’ls eduqui en valors universals, no que se’ls arrossegui a debats polítics que superen de llarg l’àmbit escolar.
El que resulta sorprenent és que el PSC, un partit que governa a Espanya i que ha tingut responsabilitats en política exterior, es dediqui ara a fer discursos simplistes sobre el conflicte de l’Orient Mitjà, convertint un drama immens en una arma de lluita partidista. I encara més greu: pretendre que qüestionar un mural o una exposició equival a “posar-se al costat equivocat de la història”. No, senyora Gorina. El que posa algú al costat
equivocat de la història és justificar la manipulació dels infants i legitimar que les institucions es converteixin en altaveus d’una sola veu.
Si de debò volgués parlar d’educació en la pau i en els drets humans, hauria de començar per abandonar la demagògia, deixar d’atacar Ayuso amb insults fàcils i reconèixer que la pluralitat i la neutralitat són valors fonamentals dins l’escola. Però ja sabem que al PSC li agrada més assenyalar i manipular que no pas garantir la llibertat i el respecte a tothom.
