Mentre alguns pretenen esborrar la religió catòlica de l’escola pública, des del Partit Popular defensem el dret dels pares a escollir una educació amb valors, arrels i sentit comú.
Vivim temps estranys. Temps en què defensar allò que sempre ha estat normal ara sembla revolucionari. Com, per exemple, que una família pugui escollir lliurement si vol que el seu fill rebi classe de religió catòlica a una escola pública.
A Sant Cugat, això ha passat de ser un dret reconegut a ser motiu de pressió i assenyalament, tal com ha succeït recentment amb un grup de famílies de l’Escola Collserola. I davant d’això, diem clarament: ja n’hi ha prou de culpabilitzar a qui pensa diferent. Ja n’hi ha prou de silenciar la fe i la nostra tradició.
No parlem només de religió catòlica. Parlem de llibertat educativa, de respecte a la diversitat real, i també de coherència històrica i cultural. Europa, Catalunya i Espanya no s’entenen sense les seves arrels cristianes. Voler amagar això és tan absurd com voler eliminar la filosofia o la literatura clàssica de les aules.
Cap nen està obligat a cursar religió catòlica. És una assignatura optativa, lliure, com qualsevol altra. Però que existeixi i s’ofereixi és fonamental per garantir el dret dels pares a transmetre uns valors concrets als seus fills. Uns valors que, agradi o no, han construït el que som: la dignitat humana, el respecte, la solidaritat, la llibertat individual, el perdó, la pau.
Negar la religió catòlica és negar el patrimoni cultural que ens envolta: les festes populars, les obres d’art, els edificis, les tradicions, el calendari… Quants catalans no saben ni què celebrem realment per Nadal o Setmana Santa?
Alguns sectors pretenen convertir l’escola pública en un espai asèptic, buit de referents, on tot es redueixi a un pensament únic disfressat de “neutralitat”. Però una societat madura no és la que elimina diferències, sinó la que les respecta.
I això també inclou la religió catòlica. Sobretot quan hi ha famílies que la viuen amb naturalitat, sense imposar-la, però tampoc volent renunciar-hi.
I sí, també hi ha pares creients, mestres creients, alumnes que demanen parlar o aprendre sobre religió catòlica sense haver de demanar perdó. I tenen dret a fer-ho. Aquesta és la batalla que des del Partit Popular estem disposats a donar: no la de la imposició, sinó la del respecte. No la de la fe imposada, sinó la de la llibertat real.
Perquè educar no és buidar caps, sinó omplir-los de sentit. I per molts, aquest sentit passa per una educació amb valors, amb profunditat, amb referents. I també amb espiritualitat.
