S’acosta la Festa Major, un moment clau que hauria de servir perquè tothom, especialment la joventut, se senti escoltat i representat. No només com a espectadors, sinó com a part activa de la festa.

Cada primavera, Sant Cugat ens regala un paisatge esplèndid: parcs florits, senders verds, arbres frondosos. Però rere aquesta imatge idíl·lica, hi ha un problema recurrent: les espigues.

Ja portem dos Consells de Barri de les Planes en els que els veïns planten al govern de la ciutat de Junts i ERC. No dono cap primícia si dic que aquest govern va haver d'afrontar una situació econòmica nefasta, heretada del govern anterior d'ERC, PSC i CUP, que van deixar l'Ajuntament esquilat econòmicament, però les coses han canviat i molt. 

El passat dimarts 27 de maig es va celebrar la segona edició dels Premis Referents, organitzats per Sant Cugat Creix. Un esdeveniment que reconeix a diferents persones que fan de l'esport un motor de valors i cohesió en el si de cadascun dels clubs que formen part d'aquesta entitat.

La recent notícia publicada per Cugat Mèdia sobre el malestar generat en una escola de Sant Cugat per la petició d'impartir religió catòlica posa de manifest una qüestió fonamental: la llibertat d'educació i el dret dels pares a escollir la formació religiosa dels seus fills.

Qué fácil es hablar del Papa. Qué fácil es decir si nos gusta o no. Cuántas veces se interpela al cristiano - ¿Y tú qué opinas del Papa? ¿Este sí? ¿Este no? ¿Más tradicional? ¿Más moderno?- como si la esencia de la fe dependiera de simpatías ideológicas o de afinidades estéticas.Pero ¿y cómo mira Dios al hombre?

Arran de l'aparició de directives europees i supramunicipals que promouen la construcció de carrils bici en municipis amb un nombre considerable d'habitants, com és el cas de Sant Cugat, l'Ajuntament es va afanyar a construir-ne sense cap mena de planificació. El resultat? Uns carrils bici pràcticament en desús.

Caminar por Sant Cugat debería ser una experiencia tranquila: zonas verdes y un entorno ideal para ir a pie. Pero basta con dar unos pasos para que esa imagen idílica se rompa. Aceras levantadas, baldosas que bailan al pisarlas, socavones que parecen trampas de otro tiempo…

Us imagineu que els serveis públics tinguessin el prestigi i la qualitat de la nostra cuina? La gastronomia catalana ha assolit cotes d'excel·lència reconegudes arreu del món. De fet, Catalunya és la Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Creativa, respectuosa amb l'origen, moderna i orgullosa de la seva tradició. Un veritable motiu d'orgull col·lectiu.