Que un alcalde afirme públicamente que quien no considere que la ciudad está mejor “tiene un problema” no es una anécdota ni una frase desafortunada. Es una manera de entender el poder. Y, sobre todo, una forma preocupante de relacionarse con la crítica, con la discrepancia y con una parte importante de los vecinos de Sant Cugat.

A Sant Cugat, com en tants altres municipis de Catalunya, els canvis institucionals no sempre arriben amb estrèpit. Sovint s'introdueixen de manera gradual, gairebé imperceptible, camuflats en decisions tècniques que, vistes en conjunt, revelen una tendència inquietant: el progressiu replegament de l'Estat.

La cavalcada de Reis d'enguany ha deixat una notícia que, més que anecdòtica, és profundament reveladora: un dels Reis va parlar en castellà. I això, ha estat motiu de polèmica.

La izquierda se presenta a sí misma como la gran defensora de la tolerancia, el respeto y la diversidad. Estos valores ocupan un lugar central en su discurso político y cultural.

Ara que s’ha acabat el 2025, és moment, d’una banda, de fer balanç de l’any que deixem enrere i, de l’altra, de posar sobre la taula els nostres desitjos per al 2026.

Acabat el 2025, és moment de fer balanç i d’assenyalar els reptes que Sant Cugat ha d’afrontar el 2026. Des de l’oposició tenim la responsabilitat d’analitzar l’estat del municipi, valorar la gestió del govern municipal i indicar allò que, al nostre entendre, cal corregir.

El mes de novembre de 2023, Junts presentava una moció en què es vanagloriaven d’haver congelat els impostos. Ho recordem bé, perquè ho van exhibir com un èxit de gestió el no fer-ho. Avui, només dos anys després, aquell discurs sembla gairebé del paleolític. No només no congelen els impostos, sinó que els pugen, i ho fan de manera significativa.

El calendari no perdona. El 2026 es presenta com l'últim any complet del mandat per a l'alcalde, una autèntica cursa contra rellotge per passar de les promeses als fets. És l'hora de la veritat: deixar una empremta positiva a Sant Cugat més enllà dels discursos.

A la revista de l'associació Més Valldoreix, formada per membres del mateix govern de l'EMD (inclòs el seu president), s'hi ha copiat de manera gairebé literal un recurs sobre la taxa de residus extret directament de la web del Partit Popular, sense cap citació ni reconeixement. Es tracta d'un plagi fàcilment comprovable.