Hi ha nits que engrandeixen una ciutat. Nits que ens recorden que la cultura és capaç d’unir persones molt diferents sota una mateixa emoció. I n’hi ha d’altres que també ens deixen una lliçó menys agradable: que encara hi ha qui és incapaç de separar la cultura de la propaganda política.

Dimecres passat, Sant Cugat va viure aquestes dues realitats alhora.

Si només escoltéssim els anuncis del govern municipal de Junts i ERC, podríem pensar que Sant Cugat està a punt de convertir-se en la capital catalana de l'habitatge protegit. 2.000 pisos anunciats a Can Sant Joan, 3.200 pisos a Ca n'Ametller, 110 pisos a Can Vasconcel, etc...

Amb l’arribada de l’estiu i les altes temperatures, es fa encara més evident un dels problemes que molts veïns de Valldoreix continuem patint: la pèrdua de qualitat del servei de recollida de residus.

Hi ha dies en què una ciutat es mira al mirall i descobreix la seva millor versió. El passat 22 de juny havia de ser un d’aquests dies. Sant Cugat retia homenatge als esportistes i a les entitats que, al llarg de la temporada, han conquerit campionats i han portat el nom de la nostra ciutat arreu. I els mèrits eren extraordinaris.

Mentre el govern de Junts i ERC projecta una nova Biblioteca Central multimilionària, els treballadors denuncien manca de personal, equipaments deteriorats i compromisos pendents de complir.

Vivimos en una época marcada por la incertidumbre. Una época en la que todo parece ir más deprisa que la capacidad de las instituciones para responder.

Durante las últimas horas, Barcelona ha vivido algo difícil de explicar únicamente con cifras, protocolos o agendas oficiales.

L’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes de les famílies i dels joves. És una realitat evident a Sant Cugat, a Barcelona i a gran part d’Espanya. El que ja no és tan evident és que molts dels qui avui es presenten com a salvadors són, en bona mesura, responsables de la situació a què hem arribat.

En Valldoreix llevamos demasiado tiempo viendo cómo el gobierno de izquierdas se instala en una peligrosa deriva política basada en minimizar los problemas reales de nuestros vecinos.