Hi ha nits que engrandeixen una ciutat. Nits que ens recorden que la cultura és capaç d’unir persones molt diferents sota una mateixa emoció. I n’hi ha d’altres que també ens deixen una lliçó menys agradable: que encara hi ha qui és incapaç de separar la cultura de la propaganda política.
Dimecres passat, Sant Cugat va viure aquestes dues realitats alhora.
La plaça d’Octavià, amb el Monestir com a teló de fons, va reunir més de 3.000 persones per gaudir del “Concert per a una nit d’estiu”, interpretat per l’Orquestra Simfònica Sant Cugat. Una imatge extraordinària. Una ciutat omplint un dels seus espais més emblemàtics per compartir música, patrimoni i convivència.
La primera edició, celebrada l’any passat amb motiu del 35è aniversari de l’Orquestra, ja va demostrar que la iniciativa era un encert. Per això és una magnífica notícia que l’Ajuntament hagi decidit donar-li continuïtat. Tant de bo aquest concert es consolidi definitivament com una de les grans cites culturals de l’estiu santcugatenc.
També és de justícia felicitar l’Orquestra Simfònica Sant Cugat pel magnífic nivell artístic que va tornar a demostrar. És una de les grans ambaixadores culturals de la nostra ciutat i un patrimoni del qual tots els santcugatencs ens podem sentir orgullosos. La resposta del públic, omplint la plaça d’Octavià, és la millor prova que la cultura de qualitat té un enorme espai a Sant Cugat.
Precisament perquè tot plegat era tan especial, encara resulta més incomprensible el que va passar. No era el lloc. No era el moment.
La presentació de l’obra “Persistirem” de la compositora santcugatenca Carme Talleda va derivar en un discurs de marcat contingut polític de la mateixa autora, absolutament aliè al sentit de l’acte. I, durant la interpretació de la sardana “Sol ixent”, diverses estelades van començar a onejar des de les primeres files davant dels milers de persones que omplien la plaça.
Quin sentit tenia? Quin valor afegia al concert? Quin respecte demostrava envers les milers de persones que simplement havien anat a escoltar música? Cap.
Aquest no era un acte organitzat per una entitat política ni una convocatòria de caràcter reivindicatiu. Era un acte institucional, impulsat per l’Ajuntament de Sant Cugat amb la col·laboració de patrocinadors privats. Precisament per aquest caràcter institucional, havia de representar tots els santcugatencs, independentment de les seves idees, i preservar la cultura com un espai de trobada i convivència, no de confrontació política.
La cultura no necessita carnet polític. La música no pregunta a qui votes. Les emocions que desperta una orquestra no entenen d’ideologies. Precisament per això la cultura és un dels pocs espais que encara poden unir una societat cada vegada més polaritzada.
Convertir aquests espais en escenaris de propaganda és un error profund. I, malauradament, no és un fet aïllat. Fa massa temps que alguns han assumit amb absoluta normalitat que qualsevol acte públic és una oportunitat per transmetre un missatge polític. Una inauguració, una festa popular, una diada cultural o un concert semblen convertir-se, sistemàticament, en una plataforma al servei d’una determinada ideologia. Aquesta normalització és precisament el problema.
No es tracta de limitar la llibertat d’expressió de ningú. Es tracta de preservar el caràcter institucional dels actes públics. Perquè una cosa és defensar unes idees i una altra, molt diferent, és apropiar-se d’espais que són de tots.
L’Ajuntament, com a organitzador de l’acte, té la responsabilitat de vetllar perquè aquest caràcter institucional es preservi de principi a fi. La neutralitat institucional no és una opció ni una qüestió accessòria; és una obligació democràtica. Els actes institucionals han de ser espais de convivència on qualsevol ciutadà se senti representat, no l’escenari des del qual es projecten determinades opcions polítiques.
Els ciutadans no hi havien anat a escoltar discursos ni a presenciar exhibicions ideològiques. Hi havien anat a gaudir de la música, del talent dels nostres músics i d’una nit d’estiu en un entorn incomparable. I això és exactament el que les institucions han de garantir.
El “Concert per a una nit d’estiu” té tots els ingredients per convertir-se en una tradició estimada pels santcugatencs. Precisament per això cal protegir-ne l’essència.
Perquè la cultura ha de ser un espai de trobada, no de confrontació; un espai de convivència, no de propaganda.
Quan la política envaeix la cultura, qui hi perd no és només qui pensa diferent.
Hi perd tota la ciutat.
Alfredo Bergua és regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Sant Cugat
