Cada primavera, Sant Cugat ens regala un paisatge esplèndid: parcs florits, senders verds, arbres frondosos. Però rere aquesta imatge idíl·lica, hi ha un problema recurrent: les espigues.
Les espigues són aquelles herbes seques, allargades i punxegudes que es desprenen fàcilment de la planta i s’enganxen a la roba, al pèl dels animals o, fins i tot, poden penetrar al cos. Són especialment perilloses per als gossos, que poden acabar amb una espiga clavada al nas, a l’orella, entre els dits o als ulls. I el que molts potser no saben és que, un cop dins del cos, les espigues poden migrar, perforant teixits i provocant infeccions internes greus. Alguns casos acaben requerint anestèsia, intervenció quirúrgica o antibiòtics durant dies.
Aquesta situació comporta una càrrega emocional per a les famílies i també un cost econòmic, especialment quan cal assistència veterinària. Un cost que no assumeix l’Ajuntament, sinó el ciutadà, que ha de pagar de la seva butxaca les conseqüències d’un manteniment deficient dels espais públics. És un problema que es repeteix any rere any sense cap resposta per part del govern municipal.
I no només afecta els animals. També ho pateixen els infants. Quan juguen en parcs amb herba alta, poden punxar-se, rascar-se o patir petites ferides o irritacions. És un problema evitable, però cal voluntat i anticipació.
Tot això passa, any rere any, per una raó molt concreta: manca de planificació i manteniment preventiu. El creixement descontrolat de les herbes en espais públics, sobretot a la primavera, multiplica la presència d’espigues als parcs, camins i zones verdes. I si no s’actua a temps, el problema s’escampa. Però hi ha un altre factor que sovint s’ignora: el perill no desapareix quan es talla l’herba. Si no es recullen correctament les restes després del desbrossament, les espigues queden escampades al terra i continuen sent un risc latent per a tothom. És a dir, no n’hi ha prou amb tallar, cal fer-ho bé i fins al final.
Per això cal actuar amb previsió. No es tracta de grans inversions, sinó de fer la feina quan toca i fer-la bé. Un pla preventiu contra les espigues hauria de passar per actuar abans que aquestes madurin, revisar periòdicament les zones més transitades per famílies i animals, informar millor la ciutadania i garantir que, un cop desbrossat, el material vegetal es retira adequadament. També és important millorar la coordinació entre els serveis municipals implicats per assegurar que aquest manteniment es fa de manera eficient i regular.
Volem una ciutat verda, sí. Però també la volem segura. I això passa per tenir cura de les coses petites que afecten el dia a dia de la gent. Les espigues no són cap novetat. El que sí que seria nou, i necessari, és que hi actuéssim a temps.
Des del Partit Popular de Sant Cugat reclamem un manteniment responsable i constant dels espais públics, perquè cuidar la ciutat no és només embellir-la: és protegir les famílies i les seves mascotes, evitar riscos innecessaris i garantir una vida més segura i saludable per a tothom.
