

La realitat de Sant Cugat és clara: per molt que el govern digui que tot va bé, no és així.
Quan arriba l’estiu i la ciutat baixa el ritme, és bon moment per mirar amb perspectiva. I la realitat de Sant Cugat és clara: per molt que el govern digui que tot va bé, no és així. Els carrers estan en mal estat, amb més de 30.000 punts pendents d’arreglar. Fa anys que no es fan les inversions necessàries i ens demanen paciència fins al 2026. Però la ciutat no pot esperar més.
L’habitatge s’ha convertit en un problema estructural. Preus disparats, poca oferta i ocupacions il·legals. No és només culpa de l’Ajuntament, però sí que li toca actuar amb valentia i exigir solucions. La mobilitat continua sent un malson. Retencions constants, zones mal connectades i una falta de planificació evident. Res no canvia.
En innovació tampoc avancem. Sistemes interns antiquats, parquímetres espatllats i una gestió poc empàtica. Tant l’Ajuntament com altres administracions fallen quan el ciutadà té un problema. En canvi, les multes arriben puntualment: per aparcar, per circular a 40 en zones de 30, o per la zona de baixes emissions. Aquí no hi ha errors.
És indignant veure com es cobra com si tot funcionés, mentre els serveis públics deixen molt a desitjar. No ens resignem. Volem una ciutat a l’altura del que se’ns exigeix en impostos i obligacions. No em resignaré a què aquests desitjos es complexin i la ciutadania de Sant Cugat rebi uns serveis públics a l'altura del que se’ls exigeix.