Defensa o imposició lingüística?

Llegint l'article del Sr. Alexandre, admeto que és d'admirar la seva capacitat d'abstraure's del que no l'interessa i de fer passar l'adversari polític per un enemic delinqüent i criminal. Ens acusa de "trinar" per criticar una iniciativa que convida a delatar casos de presumpta discriminació lingüística, tot i que, veient el to del seu article, qui "trina" és ell. 

Parla de discriminació lingüística, però avui, a Catalunya, qui s'atreveix a demanar ser atès en castellà en segons quins àmbits, més que discriminació, es juga un linxament social. Fins i tot la pròpia Generalitat multa a comerços que no tinguin el rètol en català. La seva "defensa del català" no és un acte de justícia, sinó un intent de convertir-lo en llengua única, qui no el parli o qui gosi no contestar a un client de la seva botiga en català, com si fos un crim.

I arriba a fer una comparació estel·lar: que els del PP som com agressors masclistes i els catalans que denuncien discriminació lingüística són com dones maltractades. Comparar una situació administrativa amb la violència masclista és fastigós i una falta de respecte a les dones que pateixen aquesta xacra. És clar que en la seva retòrica tot val per demonitzar qui pensa diferent.

El que li molesta no és la nostra crítica, sinó que diguem el que molts pensen: que l'independentisme lingüístic ha passat de la defensa d'una llengua a la voluntat d'imposició d'un pensament. I això, malgrat les seves hipèrboles i fantasies èpiques, ho combatrem sempre.

ÁLVARO BENEJAM és portaveu del PP a l'Ajuntament de Sant Cugat