Aposten per l'esport (mentre no costi diners)

El passat dimarts 27 de maig es va celebrar la segona edició dels Premis Referents, organitzats per Sant Cugat Creix. Un esdeveniment que reconeix a diferents persones que fan de l'esport un motor de valors i cohesió en el si de cadascun dels clubs que formen part d'aquesta entitat.

Una de les intervencions més colpidores va ser la del capità del Club Handbol Sant Cugat, que va aprofitar el seu moment per llançar un crit sincer i valent: cal més suport institucional per a l'esport local.

Malauradament, l'endemà mateix es confirmava la pitjor notícia: el Club Handbol Sant Cugat havia de renunciar a l'ascens a la Divisió de Plata de l'handbol espanyol per motius econòmics. Un ascens guanyat a pols a la pista, amb esforç, sacrifici i passió. Un èxit esportiu que no s'ha pogut traduir en realitat per manca de recursos. És una derrota. Però no del club. És una derrota de ciutat. Una derrota de les institucions.

El Govern Municipal ha d'entendre que l'Handbol Sant Cugat, com la resta d'entitats esportives santcugatenques, són molt més que simples clubs: són projectes de ciutat, escoles de valors, espais formatius que, dia rere dia, se sostenen amb voluntariat, passió i compromís. I tot això, davant la mirada distant d'un Govern Municipal que diu apostar per l'esport, però que a l'hora de la veritat, s'esvaeix.

L'Alcalde i la regidora d'esports s'omplen la boca parlant de suport, d'apostes i plans estratègics i de promeses diverses... però quan arriba l'hora de la veritat, quan les entitats volen créixer esportivament o en nombre d'equips, se les abandona o se'ls diu que no poden fer-ho per manca d'instal·lacions o de recursos.

El que ha passat amb l'Handbol Sant Cugat és només la punta de l'iceberg. Parlem d'un pressupost de l'àmbit d'esports insuficient, d'instal·lacions obsoletes, d'una manca alarmant de manteniment, d'una absència greu de planificació i d'una política esportiva municipal inexistent que viu d'inèrcies del passat i de fotos de lliurament de trofeus, però que mira cap a un altre costat quan els clubs volen fer passos endavant.

Des del Partit Popular de Sant Cugat ho diem alt i clar: cal un cop de timó. Cal creure en l'esport, sí, però sobretot cal demostrar-ho amb fets. Fer de l'esport un emblema de ciutat no és fer vídeos promocionals, és garantir que els nostres clubs no hagin de renunciar a res pel simple fet de ser valents i voler créixer. Cal un Ajuntament que no només posi l'esport als discursos, sinó també als pressupostos. Que no només es faci fotos amb esportistes i trofeus, sinó que garanteixi que aquests trofeus siguin possibles. Que entengui que l'esport no és un decorat, sinó una inversió en salut, valors i futur.

Ens toca reaccionar. Per respecte als nostres clubs. Per dignitat institucional. Perquè l'esport no és un problema. El problema és no creure-hi -i fingir que s'hi creu mentre no costi diners.

ALFREDO BERGUA és regidor i Secretari General PP Sant Cugat