Noticia publicada a El Cugatenc
Més de 200 persones s’han concentrat aquest dimecres a les vuit de la tarda a la plaça de la Vila seguint la crida de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per fer suport a Ceuta després que el 30 i 31 de juliol 72.000 persones entressin a la ciutat autònoma, segons fonts del govern espanyol. D’aquestes, la majoria van ser retornades o van marxar pel seu propi peu durant els dies següents tot i que el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres (PSOE), calcula que hores d’ara hi ha entre 4.000 i 4.500 persones que fan nit als carrers de Ceuta.
A Sant Cugat, l’Ajuntament no s’ha sumat a la convocatòria de la federació, que en la majoria de municipis ha estat esperonada pel PP i Vox. A la nostra ciutat, només els populars han cridat a mobilitzar-se al municipi, amb una convocatòria en què deien que la crisi ceutí “afecta la integritat territorial d’Espanya i la seguretat dels nostres ciutadans”. A la protesta també ha participat l’exportaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian. Vox, per la seva banda, ha acudit a la concentració de la plaça Sant Jaume de Barcelona, un dels indrets on Unitat contra el Feixisme i el Racisme, amb el suport d’altres col·lectius i entitats, ha convocat una contramanifestació. Les protestes s’han fet aquest 2 de setembre, coincidint amb el Dia de Ceuta.
“No ha sigut un acte partidista i aquesta hauria de ser una lluita transversal”, ha defensat el portaveu del PP, Álvaro Benejam, tot dient que l’agrupació local s’ha limitat a sumar-se a la convocatòria de la FEMP, “hi ha partits que no han volgut sumar-se, com el PSC, i, en aquesta línia, trobaran més del que s’han trobat avui”. El manifest que ell mateix ha llegit davant dels manifestants incorporava una crítica als socialistes: “Creiem que, davant de qüestions que afecten a la sobirania i a la unitat nacional, les institucions i els partits haurien d’estar a l’alçada”.
La concentració ha estat presidida per una pancarta amb el lema Sant Cugat amb Ceuta en català i castellà. La majoria de manifestants portaven banderes d’Espanya tot i que també s’ha vist una senyera i una bandera europea. Han fet càntics com “Ceuta és Espanya” i “Pedro Sánchez dimissió” així com algun més tímid “Pedro Sánchez, fill de puta” per part d’uns pocs manifestants.
Una crisi humanitària
Les protestes que s’han produït arreu de l’Estat arriben poc més d’un mes després de l’entrada de migrants que ha derivat en una crisi humanitària i un terratrèmol polític. Segons un informe de l’ONG Caminando Fronteras, 141 persones van morir en l’entrada de finals de juliol. L’associació Elín, que des del 1999 treballa en la protecció dels drets dels migrants a Ceuta, adverteix que encara hi ha moltes necessitats no cobertes per a les persones que esperen als carrers de la ciutat: subministrament d’aigua, d’alimentació, lavabos i dutxes, allotjament, atenció sanitària i mecanismes per garantir l’accés a la protecció internacional.
Davant d’aquestes mancances, Elín demana l’ampliació del nombre de places d’acollida i fer trasllats per descongestionar la ciutat. A ulls de l’associació, Ceuta no té prou recursos per assumir sola aquesta crisi i el teixit comunitari ha fet el possible per crear cens, distribuir aliments i aigua, fer acompanyaments i atendre els casos de més vulnerabilitat; en molts casos amb el suport del teixit associatiu de la resta de l’Estat. A Sant Cugat, per exemple, la Floresta contra Fronteres va fer un donatiu a Jóvenes Musulmanes Ceuta, una entitat que distribuïa aliments en els primers moments de la crisi. “La resposta institucional no pot seguir demorant-se, és imperatiu que l’administració assumeixi la seva responsabilitat, garantint la dignitat de les persones migrants i restaurant la convivència a Ceuta”, insta Elín en un comunicat.
A més, les organitzacions que treballen per portar ajut humanitari a Ceuta troben dificultats. El passat 27 de juliol en una manifestació van intentar bloquejar l’accés de camions de la Creu Roja que portaven aliments per als migrants que acampaven a una platja entre càntics de “la Creu Roja és una màfia”. Poc abans diversos manifestants van accedir al campament d’una altra platja per destruir i fins i tot cremar algunes tendes, un atac que va precisar de la intervenció policial amb càrregues.
El pic de violència contra els migrants va posar en alerta algunes organitzacions, que advertien que els seus voluntaris han patit amenaces i fins i tot atacs. El 28 d’agost, la Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo (la Coordinadora) va publicar un comunicat demanant responsabilitat política i respecte pels drets humans. “Els mecanismes i recursos per respondre a aquesta situació existeixen i han de posar-se en marxa amb la major brevetat possible, garantint en tot moment els drets i la protecció de les persones”, advertien, tot recordant que és una crisi humanitària, “això exigeix que la resposta ha de complir de manera escrupolosa els principis humanitaris i les lleis internacionals que regeixen aquest tipus de situacions”.
Benejam també s’ha referit a la crisi humanitària arran de la pregunta d’aquest mitjà tot dient que cal diferenciar la delinqüència i els problemes de convivència de l’atenció a les persones que ho necessitin. El portaveu popular ha dit, però, que “Espanya no pot assumir sempre aquest problema”. La ruta migratòria a través de Ceuta i Melilla no ha estat estable i ha patit alteracions en funció de l’externalització de fronteres i l’enduriment dels controls a països com Turquia, Líbia o el mateix Marroc.
L’alteració de la normalitat de la ciutat i la disputa política
Tot i la crisi humanitària, la federació i altres grups convocants i participants en les concentracions posen l’accent en l’alteració de la vida normal a la ciutat autònoma. El president de Ceuta, Juan Vivas (PP), va assegurar en la roda de premsa de la FEMP per convocar les concentracions, que la ciutat viu “el moment més difícil de la seva història recent i una de les situacions més greus, des de la perspectiva de la seguretat nacional, viscuda per Espanya”. Amb aquestes paraules, el president ceutí demanava mesures al govern espanyol, que una setmana després va aprovar un Reial-Decret Llei per definir un pla de xoc amb 309 milions d’euros, 80 dels quals reservats a l’estímul econòmic. És una ajuda estructurada sobre quatre eixos: el reforç dels serveis públics, l’increment de la dotació de seguretat, més finançament per a l’acollida i l’estímul econòmic.
A finals d’agost, el Ministeri va habilitar dos espais d’acollida amb capacitat per a 1.800 persones a la mateixa ciutat. Si bé, segueix obert l’interrogant sobre com es distribuiran els migrants per garantir-ne l’acollida. En un primer moment el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska (PSOE), va parlar de retornar tots els migrants i a mitjans d’agost va anunciar el trasllat d’agents de la Brigada Central d’Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional per agilitzar la deportació dels 5.000 migrants que, calculava, quedaven a la ciutat.
Si bé, a finals de mes la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego (Sumar), presidia una reunió amb representants de les comunitats autònomes per pactar una resposta conjunta que passava per la distribució de l’acollida, una estratègia rebutjada pels governs autonòmics del PP. La presència de persones vulnerables i menors, entre les quals 500 nenes, precisa de l’activació de mecanismes d’atenció i acollida. Per això, la ministra va advertir que si les autonomies no col·laboraven, es proposava fer convenis amb entitats socials perquè l’atenció es descentralitzi malgrat que la tutela segueixi sent de Ceuta, segons informava El Triangle.
Sense acord polític, les entitats adverteixen que la manca de recursos dificulta l’atenció sobre el terreny a Ceuta, el que provoca més malestar de la ciutadania. Al comunicat de la Coordinadora, s’adverteix que les raons geopolítiques que forcen les migracions i crisis com la de finals de juliol s’escapen de la realitat quotidiana de la ciutadania de les ciutats frontereres. Les entitats demanen reforçar la cooperació amb els països d’origen i de trànsit per anar més enllà de la contenció i externalització de fronteres. En clau interna, exigeixen un acord entre les administracions públiques, enfocaments ètics als mitjans de comunicació i un ús responsable de les xarxes al conjunt de la ciutadania.
L’interrogant del paper del Marroc, un nou front polític
La concentració d’aquest dimecres ha coincidit amb la publicació per part d’El Español d’una exclusiva segons la qual les Forces i Cossos de Seguretat del Marroc van planificar i coordinar l’entrada de migrants a Ceuta. La informació es basaria en un informe del Centre Nacional d’Immigració i Fronteres (CENIF) que recull que agents marroquins van guiar i planificar l’entrada: primer amb joves, després amb famílies, dones i infants i finalment de nou amb joves. Aquest mecanisme, assegura el diari, impedia controlar la frontera i donar una resposta ràpida per la presència de persones amb perfil vulnerable. Segons la informació, el CENIF hauria advertit del risc d’entrada a Ceuta i Melilla un dia abans. Davant d’aquesta informació, Marlaska ha demanat al director general de la Policia, Francisco Pardo, que verifiqui l’informe ja que, assegura, no en tenia constància com a ministre.
Posteriorment, el responsable policial ha assegurat, segons informa eldiario.es, que no havia informat el ministre a instància de la magistrada que va sol·licitar el document i que, en tot cas, l’escrit no assenyala Marroc. Ara la policia analitza les imatges disponibles a les xarxes per comprovar si hi va haver participació dels agents marroquins. Benejam dona per fet que el Marroc ha tingut un paper central en l’entrada de migrants, que ha qualificat d’invasió, tot i reconèixer que no ha pogut veure l’informe ja que el govern no l’ha fet públic: “Aquest govern no es caracteritzava per dir la veritat ni ser transparent”.
Aquest és un rerefons rellevant ja que el dilluns, en una entrevista a la Cadena SER, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez (PSOE), va dir que el Marroc no era al darrere de l’entrada de migrants. Si bé, la geopolítica plana sobre la crisi ja que el 20 de juliol, Sánchez va visitar Algèria, el principal proveïdor de gas natural d’Espanya, per arribar a acords bilaterals en matèria econòmica. L’enemistat històrica entre Algèria i el Marroc per afers com la sobirania del Sàhara Occidental se suma a la tramitació d’una llei espanyola per atorgar la nacionalitat a tots els sahrauís que ja l’havien tinguda i agilitzar els tràmits per als que, tot i no haver-ne tingut, viuen a l’Estat, sol·licitant-los dos anys de residència legal, com passa amb la majoria d’excolònies.
Tot i la negació inicial de cap implicació marroquina en la crisi, la Coordinadora ja advertia d’aquesta possibilitat al comunicat del passat 28 d’agost: “Les persones no poden ser utilitzades com a instrument de pressió política o geopolítica. Aquesta instrumentalització constitueix una vulneració del dret internacional, dels principis i valors democràtics que han de regir les nostres societats i del deure de protegir la vida humana”. Més d’un mes després, milers de persones segueixen esperant a Ceuta mentre Espanya viu una onada de mobilitzacions esperonades per la FEMP.
