Noticia publicada al Cugatenc
El Ple municipal sol·licita al govern espanyol la derogació de la llei pel dret a l’habitatge i, en conseqüència, insta a la Generalitat de Catalunya a “revocar i reformular el concepte d’àrea tensionada d’habitatge”, que és el que hores d’ara permet que s’estipuli un topall de preus de lloguer a la nostra ciutat. El que era una moció del PP ha acabat lleugerament transformada per unes esmenes de Junts i aprovada amb el suport de Vox. Les dretes del Ple no només fan valdre la seva majoria en el debat sobre l’habitatge sinó que també han acabat evidenciant la diferència de criteri dels dos socis de govern (Junts i ERC) en aquesta matèria.
La sessió de novembre ha mostrat dues formes d’afrontar un mateix problema. Per a les esquerres, és clau avançar en la regulació que permeti evitar l’especulació amb noves passes com ara regular el lloguer d’habitacions i de temporada. Per a les dretes, cal afavorir la inversió privada –i també la pública– amb l’habilitació de nous sòls on construir i fer créixer l’oferta. L’únic punt en comú és que cal fer nous habitatges públics.
Els arguments contra la regulació i per l’agilització de la construcció
“Cada dia estan més lluny de la solució i més a prop de l’exprópiese”, ha dit a les esquerres el regidor del PP Alfredo Bergua, tot repassant les dades de la davallada de contractes de lloguer a Catalunya i dient que l’Ajuntament no pot canviar les polítiques generals però sí sortir de la declaració d’àrea tensionada. Per al popular, que les regulacions no hagin permès acabar amb la problemàtica esdevé “l’estrepitós fracàs de l’esquerra”.
Ja abans de la seva moció, Bergua ha rebatut els arguments de les esquerres arran d’una moció amb què la CUP proposava modificar el Pla General Metropolità (PGM) perquè l’Ajuntament tingui més supòsits per accedir a la compra preferent (tanteig i retracte) i ampliar mitjançant aquest mecanisme el parc públic Els cupaires també proposaven, basant-se en un informe del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, limitar les compres especulatives en les zones de mercat tens. Per al popular, aplicar nous mecanismes de regulació acaba desincentivant la inversió per construir nous habitatges.
És una mirada molt similar a la plantejada pel regidor d’Urbanisme, Àngel Pedrós (Junts), que ha assegurat que construir més habitatge és anar a l’arrel del problema per generar més demanda ja que el tanteig i retracte, al seu parer, té un impacte petit. És per això que ha aprofitat les dues mocions per defensar els anunciats desenvolupaments urbanístics dels barris de Ca n’Ametller –pendent d’avançar en la tramitació iniciada el mandat passat– i de l’antic golf de Can Sant Joan –per ara un anunci sense inici de la tramitació.
Vox comparteix l’anàlisi i el seu portaveu, Marcos Rodríguez, ha assegurat que el problema de l’habitatge és estructural i ve de lluny, acusant al PP de ser part del problema i criticant la presidenta de la Comunitat de Madrid per haver obert la porta a inversors estrangers. Si bé, en el fons comparteixen l’anàlisi: “Augmentin l’oferta construint habitatges públics i agilitzant la construcció privada”. El portaveu de l’extrema dreta també ha dit que l’increment dels impostos és una forma d’encarir l’habitatge.
L’acumulació dels grans tenidors i el control de l’oferta: els arguments de l’esquerra
Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha argumentat la seva moció dient que hores d’ara el mercat de l’habitatge està dissenyat perquè poques mans acumulin propietats i, fent un paral·lelisme amb la revenda d’entrades dels concerts de comiat d’Oques Grasses a l’estadi olímpic de Montjuïc, ha dit que el problema no és d’oferta real sinó de control d’aquesta oferta per part de poques mans: “El guany és degut a una escassetat induïda, això és l’especulació: guanyar diners sense aportar res”. El cupaire ha advertit que, segons una informació publicada per eldiario.es, un 10% del parc santcugatenc està en mans de grans tenidors, més que el percentatge d’habitatge públic. Per a Simarro, aixecar el topall de preus si es treu la declaració de mercat tens suposarà un increment de preus i la conversió de Sant Cugat en una ciutat encara més exclusiva.
El regidor d’Habitatge, Francesc Duch (ERC), ha dit que comparteix l’anàlisi dels cupaires i, per tant, discrepa del seu soci de govern. D’una banda, ha defensat l’ampliació dels supòsits del tanteig i retracte com una forma d’evitar l’especulació i les compravendes en negre. D’altra, ha advertit que sense topalls de preus el lloguer s’enfilaria encara més a Sant Cugat. “Junts i PP comparteixen un relat, situen els propietaris com a víctimes”, ha afegit, tot dient que el camí no és alliberar el sòl perquè és escàs però tot i així defensant el futur barri de Ca n’Ametller, “hem de buscar noves formes d’accés i també més regulació quan cal”.
Si fa no fa, la mateixa mirada ha expressat José Gallardo, regidor del PSC, que ha defensat la intervenció estatal “quan un mercat falla”. El socialista ha dit que cal avançar en la regulació del lloguer de temporada perquè no sigui la forma de saltar-se el topall de preus. També ha acusat els juntaires de preocupar-se per un afer que al seu parer havien descuidat quan governaven la Generalitat. Pel que fa a la proposta de la CUP, la portaveu del PSC, Elena Vila, ha defensat els anuncis en matèria d’habitatge fets pel govern de la Generalitat –com ara la construcció, en col·laboració amb els municipis, de 50.000 habitatges aquest mandat– i ha defensat que el tanteig i retracte pot ser clau: “L’especulació distorsiona el mercat i expulsa veïns i veïnes. Limitar-la és imprescindible per tenir una ciutat cohesionada”.
Finalment, Ramon Gutiérrez, portaveu d’En Comú Podem, ha insistit amb la idea que hores d’ara els grans tenidors controlen més parc d’habitatge que l’empresa pública local, Promusa. En el debat de la moció del PP, el seu company Juanma Cayuelas ha assegurat que la bombolla immobiliària que va esclatar entre el 2007 i el 2008 va ser resultat de liberalitzar els preus i agilitzar la declaració de sòls urbanitzables. Per al grup dels Comuns i Podem, una de les claus és aproximar-se a poc a poc a la mitjana europea de percentatge d’habitatges públics sobre el parc total (15%) però ara amb prou feines s’arriba al 2%.
El vot diferenciat dels socis de govern
Els debats sobre habitatge al Ple d’aquest dilluns han tingut dos aspectes rellevants. D’una banda, se sol·licita a la Generalitat la revocació i reformulació del concepte d’àrea tensionada d’habitatge, una expressió menys clara que la que demanava el PP, que instava directament de revocar-la a Sant Cugat. D’altra, la diferència de vot de Junts i ERC i els argumentaris diferenciats del regidor d’Urbanisme i del regidor d’Habitatge.
“No entenc com podem ser a un govern amb qui no comparteixen ni les bases d’això que avui s’ha defensat”, ha estat la intervenció de Vila en què s’ha fet palès el desacord, “aquest govern creu que l’habitatge és un dret per viure o un producte per fer un negoci?” Duch ha respost que la problemàtica de l’habitatge s’ha d’abordar des de molts punts de vista i que en molts aspectes comparteixen criteri amb Junts: “Els governs són els governs i no sempre es pot aconseguir tot el que un voldria però tenim clar el nostre full de ruta i bona part és compartit”.
